{"id":8897,"date":"2015-05-06T14:59:16","date_gmt":"2015-05-06T14:59:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.openmet.com\/\/?p=8897"},"modified":"2018-02-12T12:07:34","modified_gmt":"2018-02-12T10:07:34","slug":"com-utilitzar-ponderacions-en-enquestes-electroniques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/com-utilitzar-ponderacions-en-enquestes-electroniques\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 i com utilitzar ponderacions en enquestes electr\u00f2niques"},"content":{"rendered":"

Sovint quan parlo sobre la possibilitat de ponderar les dades obtingudes en enquestes veig una expressi\u00f3 de tipus ‘ein?’ En el meu interlocutor. En aquest article intentarem eliminar l’halo de misteri que envolta les ponderacions en enquestes<\/strong>, i explicar en qu\u00e8 consisteixen i quan poden ser d’utilitat.<\/p>\n

Les bases: Mostra, Univers i Infer\u00e8ncia<\/strong><\/p>\n

Darrera tota enquesta o estudi de mercat hi ha la intenci\u00f3 de con\u00e8ixer determinats par\u00e0metres (variables demogr\u00e0fiques, percepcions, satisfacci\u00f3 dels clients<\/strong><\/a>, coneixement, etc.) d’un determinat col\u00b7lectiu de persones. En estad\u00edstica, anomenem a aquest col\u00b7lectiu l’Univers. En el cas d’utilitzar enquestes, la nostra intenci\u00f3 \u00e9s obtenir les respostes a les nostres preguntes per aix\u00ed poder caracteritzar l’univers al qual ens dirigim.<\/p>\n

Idealment voldr\u00edem poder obtenir les respostes de la totalitat de l’univers, per\u00f2 aix\u00f2 rarament \u00e9s aix\u00ed. A vegades el nombre de persones que componen l’univers \u00e9s massa gran com perqu\u00e8 sigui viable enquestar-los a tots, altres cops no ens ser\u00e0 possible arribar a determinats col\u00b7lectius de l’univers. Per no complicar aquest article, deixarem de banda el fet que gaireb\u00e9 sempre hi haur\u00e0 persones que no desitjaran ser enquestades.<\/p>\n

Si no podem accedir a tot l’univers, aleshores n’enquestarem a una part. Anomenem a aquesta part la Mostra, i la nostra intenci\u00f3 ser\u00e0 la d’Inferir com \u00e9s l’univers a partir de les dades que obtinguem de la mostra.<\/p>\n

Plantejat aix\u00ed, resulta evident que la definici\u00f3 de la mostra ser\u00e0 un aspecte cr\u00edtic per tal que la caracteritzaci\u00f3 que mitjan\u00e7ant l’infer\u00e8ncia fem de l’univers sigui el m\u00e9s semblant possible a la realitat de l’Univers.<\/p>\n

Errors deguts a la composici\u00f3 de la Mostra<\/strong><\/p>\n

Els dos aspectes b\u00e0sics a considerar en definir la mostra s\u00f3n la Representativitat (o proporcionalitat) i la Mida:<\/p>\n

Representativitat \/ Proporcionalitat<\/strong>: La mostra ha de ser representativa de l’univers que volem caracteritzar. Encara que dit aix\u00ed resulti evident, quan arriba el moment d’enquestar aix\u00f2 sovint es descuida.<\/p>\n

Si volem caracteritzar determinades prefer\u00e8ncies del “Ciutad\u00e0 mitj\u00e0”, no podrem limitar-nos a enquestar les persones de les tres principals ciutats, o nom\u00e9s als joves o nom\u00e9s a les dones.<\/p>\n

Mida<\/strong>: En fer enquestes la mida importa … fins a cert punt. Si d’un col\u00b7lectiu de 100 persones, nom\u00e9s preguntem a 10 \u00bffins a quin punt ser\u00e0 fiable la infer\u00e8ncia que en fem? \u00bfI si preguntem a la meitat? \u00bfI si el col\u00b7lectiu \u00e9s d’un mili\u00f3 de persones?<\/p>\n

Encara que en aquest article no abordarem com definir la mida de la mostra, deixarem dues idees: (1) Com m\u00e9s petita sigui la mostra, m\u00e9s gran ser\u00e0 el percentatge de la mateixa al qual ser\u00e0 necessari preguntar, i (2) a partir de certa grand\u00e0ria de l’univers ja no \u00e9s necessari augmentar la mida de la mostra (nombre d’enquestes a realitzar).<\/p>\n

Funci\u00f3 de les ponderacions<\/strong><\/p>\n

El fet de ponderar est\u00e0 relacionat amb la part de Representativitat \/ Proporcionalitat de la Mostra.<\/p>\n

Idealment, hem de donar a cada persona de l’univers la mateixa probabilitat de poder ser enquestada. Nom\u00e9s aix\u00ed obtindrem una mostra que realment reflecteixi l’univers que volem caracteritzar.<\/p>\n

Quan aix\u00f2 no sigui aix\u00ed, b\u00e9 perqu\u00e8 no sigui possible, o b\u00e9 perqu\u00e8 en el disseny de la mostra entrin altres consideracions, podem corregir aquestes desviacions aplicant ponderacions. Ponderar significa donar a cada persona enquestada un determinat pes dins de l’enquesta, que pot variar de persona a persona. Quan no s’apliquen ponderacions, el que de fet s’est\u00e0 fent \u00e9s donar el mateix pes (usualment 1) a cada persona.<\/p>\n

Vegem alguns exemples. Per a aix\u00f2 utilitzarem el cas d’un Multicine que disposa de diverses sales que tindran diferent aflu\u00e8ncia de p\u00fablic (variar\u00e0 tant en funci\u00f3 de l’aforament com del nombre de sessions que s’hi facin). El nostre objectiu \u00e9s con\u00e8ixer el nivell de satisfacci\u00f3 dels clients del Multicine. Suposarem tamb\u00e9 que les enquestes de satisfacci\u00f3 es realitzen a la sortida del Multicine, per on aniran passant les persones de vagin sortint de totes les sales.<\/p>\n

1-. Valoraci\u00f3 mitjana del Multicine<\/em><\/p>\n

Si analitzem les enquestes de satisfacci\u00f3 sense fer ponderacions, obtindrem la valoraci\u00f3 mitjana de les persones enquestades. Per\u00f2 la mostra de persones enquestades pot no correspondre amb l’univers de persones que han estat a les sales. Aix\u00f2 pot ser aix\u00ed quan hi hagi pel\u00b7l\u00edcules que acabin a la mateixa hora, o b\u00e9 quan les enquestes es facin \u00fanicament en determinades franges hor\u00e0ries, etc.<\/p>\n

En aquest cas, es podrien corregir aquestes desviacions utilitzant com a criteri de ponderaci\u00f3 el nombre de persones que ha visitat cada sala (que podem obtenir de la venda d’entrades). El pes a aplicar a cada persona enquestada que ha estat a la sala I seria:
\n(Nombre de persones que han estat a la sala I) \/ (Nombre d’enquestes fetes a persones de la sala I)<\/p>\n

2-. Valoraci\u00f3 mitjana amb quotes per sala<\/em><\/p>\n

Altres cops la ra\u00f3 de la no representativitat de la mostra<\/strong> \u00e9s deguda al propi disseny de la mateixa. Si per exemple per a una sala determinada es vol fer una an\u00e0lisi en major profunditat, llavors es necessitar\u00e0 una major mostra. Raons de pressupost ens poden dissuadir de simplificar l’escenari d’augmentar amb la mateixa proporci\u00f3 la mostra de la resta de sales.<\/p>\n

En aquest cas, si no apliqu\u00e9ssim pesos, en el valor agregat estaria sobrerepresentada la sala amb m\u00e9s mostra. La correcci\u00f3 a realitzar \u00e9s la mateixa que en el punt anterior, encara que la ra\u00f3 de fer-ho \u00e9s diferent.<\/p>\n

3-. Valoraci\u00f3 mitjana de les sales<\/em><\/p>\n

Suposem ara, que la direcci\u00f3 del Multicine no est\u00e0 interessada en con\u00e8ixer la valoraci\u00f3 mitjana dels visitants, sin\u00f3 que la m\u00e8trica que ha establert com a indicador \u00e9s la mitjana de les valoracions de les sales.
\nEn aquest cas, podr\u00edem oblidar-nos de les ponderacions, calcular la satisfacci\u00f3 per sala i a continuaci\u00f3 obtenir la seva mitjana aritm\u00e8tica … o b\u00e9 aplicar el seg\u00fcent pes a cada persona que estat a la sala I:
\n1 \/ (Nombre d’enquestes fetes a persones de la sala I)<\/p>\n

4-. Valoraci\u00f3 mitjana segons ingressos per sala<\/em><\/p>\n

Finalment imaginem que la direcci\u00f3 vol reflectir en les valoracions el fet que els visitants a sales amb projecci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules 3D han pagat un preu m\u00e9s alt (i que per tant tenen una import\u00e0ncia major en la facturaci\u00f3) que les persones que van a veure pel\u00b7l\u00edcules d’estrena i de les que han vist pel\u00b7l\u00edcules de reposici\u00f3.<\/p>\n

En aquest cas un possible criteri per a les ponderacions de cada persona que ha estat a la sala I seria:
\n(Preu de l’entrada de la sala I) x (Nombre de persones que han estat a la sala I) \/ (Nombre d’enquestes fetes a persones de la sala I)
\nAmb aix\u00f2 obtindr\u00edem el nivell mitj\u00e0 de satisfacci\u00f3 del client per euro de facturaci\u00f3.<\/p>\n

En aquest article s’ha explicat la Ponderaci\u00f3 com a mecanisme de correcci\u00f3 en enquestes. Per a aix\u00f2 primer s’ha descrit la relaci\u00f3 existent entre Univers i Mostra, per despr\u00e9s descriure possibles correccions que es poden fer mitjan\u00e7ant l’aplicaci\u00f3 de ponderacions.<\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3 sobre enquestes electr\u00f2niques<\/strong><\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sovint quan parlo sobre la possibilitat de ponderar les dades obtingudes en enquestes veig una expressi\u00f3 de tipus ‘ein?’ En el meu interlocutor. En aquest article intentarem eliminar l’halo de misteri que envolta les ponderacions en enquestes, i explicar en qu\u00e8 consisteixen i quan poden ser d’utilitat. Les bases: Mostra, Univers i Infer\u00e8ncia Darrera tota…<\/p>\n

Llegir m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":8896,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"inline_featured_image":false,"ub_ctt_via":"","footnotes":""},"categories":[126,127,129],"tags":[164,208,257,256],"class_list":["post-8897","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-openmet-customersca","category-openmet-feedback-manager","category-satisfaccio-de-clients","tag-enquestes-satisfaccio","tag-enquestes-satisfaccio-clients","tag-enquestes-satisfaccio-de-clients","tag-ponderacions-en-enquestes"],"featured_image_src":"https:\/\/www.openmet.com\/wp-content\/uploads\/2015\/05\/muestra-datos-ponderacion.jpg","author_info":{"display_name":"openmet","author_link":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/author\/egluu\/"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8897"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8897\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":12255,"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8897\/revisions\/12255"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8897"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.openmet.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}