Estudis de mercat

Entén què necessiten, senten, opinen i pensen els teus clients per a poder servir-los millor

Som experts en estudis de mercat. T’ajudem a saber com són els teus clients, perquè puguis definir i dissenyar els teus productes de forma òptima. 

Contacta amb els nostres experts
Benchmark Enquestes quantitatives Enquestes qualitatives Entrevistes via Panel online

Centenars d’empreses confien en Openmet

Recerca quantitativa

  • Enquestes electròniques / online
  • Enquestes telefòniques CATI
  • Enquestes via panel online
  • Enquestes cara a cara
  • Codis QR
  • Enquestes per SMS

Recerca qualitativa

  • Entrevistes amb clients
  • Focus Groups

Objectius

Decideix amb dades reals del teu mercat

Dades fiables per decidir

Els nostres experts t’assessoraran en la metodologia, els aspectes estadístics, el qüestionari, el procés a seguir i el sistema per a poder prendre les decisions amb el rigor que necessites.

Coneixement profund del client i del mercat

Coneixem els clients en profunditat (necessitats, opinions, experiència, satisfacció, percepcions i perfil) i fem estudis de marca, de preu i de nous productes.

Més competitivitat i oportunitats

Augmentem la competitivitat i els avantatges de la teva empresa, i identifiquem punts de millora, àrees crítiques i oportunitats de negoci.

COM TREBALLEM

Assessoria i desenvolupament d'estudis de mercat

T’acompanyem en tot el procés amb tecnologia pròpia i consultoria estratègica.  

1

Assessorament i metodologia

Els nostres experts t’assessoren en la metodologia, l’estadística, el qüestionari, el procés a seguir i el sistema per obtenir feedback del mercat.

2

Captura de dades multicanal

Usem qualsevol canal i tecnologia per comprendre i parlar amb els clients i, quan cal, dissenyem una captura d’informació constant i automatitzada.

3

Plataforma de resultats Openmet Feedback Manager

Tens a la teva disposició Openmet Feedback Manager per visualitzar i analitzar els resultats en un entorn de Business Intelligence i crear-hi tot tipus d’informes automàtics.

4

Anàlisi i presentació de resultats

Els nostres consultors experts analitzen i presenten els resultats de l’estudi.

5

Acompanyament

T’acompanyem durant tot el procés perquè obtinguis resultats rellevants que ajudin la teva empresa a millorar.

Necessites un estudi de mercat?

Contacta’ns

EL TEU PARTNER

Per què Openmet?
Necessites un soci, no un software

+20 anys d'experiència real

Més de dues dècades ajudant empreses de tots els sectors a entendre i millorar la relació amb els seus clients.

+500 empreses ens avalen

La confiança de centenars de clients certifica la solidesa i fiabilitat de la nostra metodologia.

Tecnologia pròpia

Software de Business Intelligence per analitzar els resultats i prendre decisions basades en dades.

Acompanyament expert

Més que una plataforma. Som una consultoria especialitzada en estudis de mercat que t'ajuda a executar i mesurar cada millora.

Consultoria augmentada per IA

Més temps amb vosaltres, menys en producció documental. Deixem que la intel·ligència artificial treballi de fons per centrar-nos on aportem valor.

Comença avui el teu projecte d'estudis de mercat






    BLOG

    Articles més recents

    Novetats, eines, tècniques i consells sobre satisfacció i experiència de client

    detractors empresa

    Com convertir els clients detractors en oportunitats per a l’èxit de l’empresa

    La majoria de projectes d’experiència i satisfacció de client realitzats per Openmet inclouen una pregunta NPS, que classifica els clients en detractors, passius i promotors.En aquest article ens volem centrar en la importància que tenen els detractors, que són els clients que responen entre 0 i 6 a la pregunta: “En una escala de 0 a 10, quina és la probabilitat que recomanis el nostre producte o servei a un amic o familiar?” Com són els detractors? Els clients detractors s’ha demostrat que són els que: L’empresa més probablement pot perdre. Són els clients en risc. Menys probabilitat tenen d’augmentar la seva despesa, comprant menys quantitat dels productes i serveis, o bé provant-ne menys d’altres (cross-selling), o bé adquirint-ne de més cars (upselling). Més probablement fan mala publicitat sobre els productes i serveis de l’empresa. Naturalment, cap empresa del món vol tenir detractors, perquè significa que té un grup de clients que estan poc fidelitzats i en general descontents i insatisfets. Ara bé, pel que fa als estudis d’experiència i satisfacció, tenir clients detractors és una molt bona notícia(!). Els detractors tenen dues característiques que els converteixen en una joia per a la millora de l’empresa: Com que sovint estan enfadats, solen respondre més sovint i afegir comentaris més llargs a les preguntes obertes, de manera que ens proporcionen informació qualitativa crucial per a entendre què funciona malament en el nostre servei o producte. Com si fossin la punta d’un vaixell trencaglaç, els detractors ens serveixen per a avisar-nos i poder predir aspectes en què el producte o servei no funciona de forma excel·lent. Els detractors són pioners, i hem d’entendre bé aquests aspectes que ens indiquen que són deficients i corregir-los per tal que els altres clients (els passius i els promotors) no tinguin mai l’oportunitat d’experimentar-los. Els detractors són la font més important de feedback i ens ajuden a entendre com millorar. I per tant, són una bona notícia per a l’empresa si sap com tractar les dades que ens proporcionen. Com hem de tractar el feedback dels detractors? Als nostres clients sempre els diem que la tasca més important que s’ha de fer amb els detractors és fer-ne seguiment directe i intentar solucionar el que ens diguin. És a dir, parlar amb ells (sí, efectivament, hem de parlar amb ells en directe. Si és possible trucar-los per telèfon, contactar-los per e-mail o per WhatsApp), demanar disculpes, deixar-los parlar, escoltar el que ens diuen, entendre amb humilitat el què ha passat i fer després un esforç per solucionar-ho. Aquest seguiment és encara més efectiu si el fa algun amb responsabilitat i poder real de fer canvis (un manager o un directiu és perfecte). Les persones de les empreses i especialment els directius sovint viuen allunyats del dia a dia dels clients, i parlar amb els detractors és una magnífica oportunitat per que empatitzin amb ells, puguin entendre què funciona malament a l’empresa i solucionar-ho. A més, el sol fet de veure que l’empresa es preocupa per ells i fa cas del seu feedback pot fer que alguns dels detractors es converteixen en promotors. Per tal de poder fer seguiment ràpid dels detractors, aconsellem als nostres clients que utilitzin un sistema d’alertes. Aquest sistema avisa automàticament (per exemple, per e-mail) a un responsable assignat. També és important fixar un temps de resposta, que per exemple pot ser com a màxim durant els dos dies següents a la resposta de l’enquesta, per tal de posar-se en contacte amb el client descontent. El sistema d’alertes acaba essent com un sistema nerviós que comunica instantàniament els problemes dels clients a l’empresa. És perfecte per a aconseguir millorar l’orientació al client. Quines eines de millora continua es poden aplicar? Naturalment, a més a més de fer el seguiment particularitzat, amb el feedback agrupat de tots els detractors haurem de cercar solucions als problemes comuns. Com si fóssim a una línia de producció industrial, hem d’aplicar eines clàssiques de millora continua, com ara i entre d’altres: Fer anàlisis estadístiques amb les altres preguntes de l’enquesta (correlacions entre la pregunta NPS i les altres preguntes) per tal de descobrir quines són més importants i cal prioritzar. Agrupar els problemes en categories i Kpis, per exemple utilitzant anàlisis d’espines de peix (fishbone) per tal de facilitar-ne la comunicació i trobar solucions agrupades. Fer anàlisis de Pareto per tal d’enfocar-nos en solucionar els problemes que causen més detractors. Fer anàlisis de causes arrel, per exemple utilitzant anàlisi de Gaps, per tal d’enfocar-nos en els problemes reals de gestió interna i no només en els símptomes de la mala gestió que acaben detectant els clients. Utilitzar eines d’anàlisi de la informació qualitativa (comentaris oberts) per tal de categoritzar-los, associar-hi mètriques i poder treballar-los. Segmentar les dades dels clients, per identificar-ne segments particulars on cal fer anàlisis i actuacions específiques. Podem per exemple tenir un problema amb els clients d’una àrea geogràfica però no amb els d’una altra. I d’altres metodologies que solem usar a Openmet… Un cop identificats els objectius de millora, cal posar en marxa un sistema d’assignació d’objectius a responsables (tipus SMART per exemple) i fer-ne seguiment. En aquesta fase ajudarà molt poder tenir un software que permeti gestionar la creació i assignació d’objectius i accions, l’enviament de recordatoris, i la visualització de la seva evolució i progrés. Així doncs, hem vist com la informació que ens donen els detractors és sovint la font de partida sobre la qual podem millorar l’empresa i construir els promotors futurs. Vaja, que al final no és tan dolent tenir detractors, oi? […]Llegir més from Estudis de mercat

    enquestes satisfacció

    Com podem augmentar la participació dels clients a les enquestes de satisfacció?

    Abans d’entrar en matèria en conèixer els nostres tips per augmentar la participació en enquestes de satisfacció, volem parlar una mica sobre la situació actual en la que ens trobem. Avui dia la majoria d’empreses es troben dins d’un entorn competitiu on la captació i el manteniment de clients és molt important, fins al punt que aquests determinen la seva viabilitat futura. Així, la capacitat de les organitzacions a l’hora d’identificar, entendre, satisfer i avançar-se a les expectatives i necessitats dels clients s’ha convertit en el factor més crític per a garantir la seva supervivència. Les empreses necessiten comptar amb informació constant sobre les expectatives i necessitats dels clients cap als seus productes i serveis, ja que així poden anar introduint aquelles modificacions que permetran mantenir el màxim grau de satisfacció dels clients. Com que aquestes necessitats i expectatives són canviants, les empreses necessiten un bon procés d’avaluació de la satisfacció dels seus clients, que ha de ser continu, fiable, precís i suficient per a aconseguir una informació útil per a l’empresa. Tot i que hi ha vàries tècniques o metodologies de recollida de feedback de clients, la més utilitzada per les empreses són les enquestes de satisfacció de clients online. Les enquestes electròniques són el mètode més escollit pels nostres clients a l’hora de realitzar enquestes de satisfacció, però sovint ens trobem amb un aspecte que els genera certa preocupació: Què podem fer per augmentar la taxa de participació en les enquestes? És normal que preocupi, ja que per tal que els resultats de l’estudi siguin representatius, cal haver arribat a un nivell de resposta que minimitzi el marge d’error estadístic dels resultats, per la qual cosa la participació és un element clau per a garantir la qualitat de la informació obtinguda i, per tant, l’èxit de l’estudi en aquestes enquestes de satisfacció. Tot i que no hi ha una ciència exacta que permeti garantir que realitzant una sèrie d’actuacions augmentarà significativament el nombre de respostes, sí que hi ha unes recomanacions que acostumen a tenir un impacte positiu en el nivell de participació: 1. Disseny i contingut del missatge en les enquestes de satisfacció. El missatge amb el qual s’envia l’accés a l’enquesta pot ser un factor clau a l’hora de guanyar participants. És important que el missatge sigui clar, concís i que compti amb un disseny estètic atractiu. Algunes maneres de fer-ho són: utilitzar la imatge de la marca, utilitzar botons en comptes d’enllaços o personalitzar-lo en funció del destinatari (indicant el seu nom, per exemple). Un altre aspecte que ens pot ajudar en la comunicació és escollir bé com anomenarem l’enquesta. La denominació “enquesta” pot no ser prou atractiva pels clients, mentre que altres denominacions com “qüestionari” o “formulari de feedback” poden tenir un major grau d’acceptació. A més, una altre bona pràctica que ens pot ajudar a incrementar la participació a l’enquesta és que l’enllaç inclòs al correu sigui una de les preguntes de l’enquesta, és a dir, que quan els/les participants responguin la pregunta mostrada al correu, immediatament es trobaran dins l’enquesta completa. Es recomana que aquesta pràctica es faci amb enquestes curtes doncs, pel contrari, és possible que es produeixin abandonaments. 2. Triar bé l’assumpte. En relació amb el punt anterior, el tema o assumpte del missatge té un pes rellevant, ja que és el primer que veuran les persones que rebran l’enquesta i, per tant, un dels factors decisius a l’hora de decidir si accedir (o no) al missatge. Les empreses han de saber escollir un assumpte que maximitzi l’interès dels seus clients. Per exemple, no és el mateix rebre un correu on l’assumpte és “enquesta de satisfacció de l’empresa X” que rebre’n un altre amb el text “’la teva opinió és important per a nosaltres! Participa en el qüestionari…”. 3. Triar el canal idoni. Els mitjans principals per a rebre comunicacions han anat evolucionant al llarg del temps. És possible que realitzar l’enviament d’enquestes per correu electrònic no sigui la manera més eficaç per arribar a determinats col·lectius. Avui dia, les empreses han de saber identificar quin és el mitjà idoni per arribar als seus clients, ja que és probable que, per exemple les persones menors de trenta anys, estiguin més acostumades a comunicar-se mitjançant eines com WhatsApp o SMS. 4. Limitar el nombre de preguntes de l’enquesta de satisfacció. A l’hora de dissenyar el contingut de l’enquesta, hem de tenir en compte que com més senzilla i curta sigui, millor. Les empreses han de trobar la manera de preguntar més amb menys preguntes. Està demostrat que enquestes curtes (entre 10-15 preguntes) reben taxes de participació més altes, ja que els clients, en general, no estan disposats a dedicar gran part del seu temps i decideixen abandonar abans d’acabar-les. Tal com es descriu al nostre article, algunes maneres de minimitzar l’allargada de l’enquesta són presegmentar les dades dels clients, condicionar preguntes o respostes i fer preguntes aleatòries. 5. Avisar amb antelació. Una acció que pot ajudar a guanyar participants és comunicar la realització de l’enquesta uns dies abans. És recomanable que aquesta comunicació la realitzi l’empresa directament i sigui tan personalitzada com sigui possible. També pot tenir un bon impacte que aquesta comunicació s’enviï per part d’una persona amb un càrrec de responsabilitat dins l’empresa i que transmeti, de forma eficaç, la importància de l’opinió del client que rep el missatge. 6. Escollir bé el dia i l’hora en funció del destinatari. Aquest és un dels punts més importants a l’hora d’enviar una enquesta de satisfacció electrònica als clients. La nostra experiència ens diu que el primer dia d’enviament és quan es rebran la major part de les respostes que s’acabaran obtenint. Determinar el dia adequat per a fer l’enviament és un factor clau per a maximitzar la participació. Per exemple, a enquestes B2B és probable que el dilluns sigui un mal dia per realitzar l’enviament, ja que les persones rebran l’enquesta al seu correu corporatiu que, el primer dia de la setmana, acostuma a tenir correus acumulats. D’altra banda, per exemple, a clients B2C, és probable que el millor dia i hora dels enviaments sigui a finals de setmana i durant la tarda, ja que acostuma a ser quan es troben a casa seva utilitzant equips tecnològics. 7. Recordatoris. L’enviament de recordatoris també acostuma a ser un mitjà que ajuda a augmentar la participació en l’enquesta de satisfacció. En aquest sentit, és important escollir el dia d’enviament del recordatori perquè tingui el màxim impacte, a més d’aconseguir un equilibri entre els objectius de participació i mantenir una bona relació amb el client. Això últim fa referència al fet que, si enviem molts recordatoris, és probable que els clients se sentin perseguits i atabalats, amb la qual cosa acabarem aconseguint l’impacte contrari. En general, es recomana realitzar un màxim de dos recordatoris i amb intervals d’una setmana entre ells. 8. Barra de progrés. La barra de progrés és una bona pràctica que ajuda a minimitzar el percentatge d’abandonament de l’enquesta de satisfacció. Això és així, ja que permet que les persones vegin quantes pàgines els queden per acabar de respondre l’enquesta. Òbviament, aquesta barra de progrés també pot jugar en contra nostra: si l’enquesta és molt llarga i compta amb moltes pàgines, és probable que desmotivi a les persones a l’hora de seguir endavant amb l’emplenament de l’enquesta. 9. Incentivar la participació. Està demostrat que incentivar la participació en les enquestes de satisfacció ajuda a augmentar el nombre de respostes. Les persones troben una motivació extra per a dedicar-hi el seu temps. Entre les formes més comunes d’incentivar la participació hi trobem: l’accés a descomptes en properes compres, la participació en sortejos, la rebuda d’un obsequi o la realització de donacions a associacions per part de l’empresa que envia l’enquesta. Aquesta última acostuma a tenir un bon impacte i ofereix una bona relació participació-cost per a l’empresa. 10. Potenciar la motivació. No hem d’oblidar que els clients ens estan dedicant una part del seu temps sense rebre una contraprestació directa, per la qual cosa és important motivar-los perquè participin en l’enquesta. El missatge ha d’aconseguir transmetre la importància de la seva opinió, a més de l’impacte positiu que tindrà pels clients la realització de l’estudi de satisfacció, ja que l’empresa s’ha de comprometre a realitzar millores d’acord als resultats. Utilitzar frases com “ajuda’ns a millorar”, “la teva opinió és de gran importància per a nosaltres” o “respon per a participar en el canvi” poden ser de gran ajuda a l’hora de motivar als clients a respondre l’enquesta. 11. Intentar que els correus no arribin a Spam. Avui dia és molt crític ajustar els correus per a intentar que aquests no acabin a Spam. No existeix una ciència exacta que ajudi a minimitzar els correus filtrats com a Spam, però sí que hi ha una sèrie de recomanacions que ajuden a fer que la majoria de correus arribin a la safata d’entrada dels nostres clients. Per exemple, s’ha de vigilar el que s’escriu a l’assumpte del missatge, doncs hi ha una sèrie de paraules que s’acostumen a filtrar com a Spam; i s’ha d’intentar no utilitzar més imatges de les necessàries, ja que això també acostuma a ser un indicador de Spam. També és important la reputació online que tingui l’adreça i el domini des d’on s’envia el missatge. Informar-se en aquest sentit o deixar-se assessorar per experts és clau per aconseguir minimitzar els problemes. Aquestes són les principals recomanacions que ajuden a maximitzar la participació en les enquestes de satisfacció electròniques. D’altra banda, hi ha moltes empreses que, un cop finalitzada l’enquesta online, decideixen complementar-la amb enquestes telefòniques i així obtenir més respostes. També és una bona opció completar la informació obtinguda amb un estudi qualitatiu, com podria ser la realització de Focus Group o entrevistes amb clients. A Openmet Customers som experts en la realització d’estudis de satisfacció a clients i us podem ajudar a maximitzar la participació, assessorant-vos en tots aquests punts, a més d’ajudar-vos a analitzar la informació de forma correcta i obtenir el màxim rendiment de la vostra informació. […]Llegir més from Estudis de mercat

    enquestes online

    Com decidir la freqüència de les enquestes

    Durant els últims anys, a Openmet estem assistint a un augment de la periodicitat amb què realitzem els projectes i estudis d’avaluació de clients o treballadors. Cada cop es fan més sovint, i aquesta és una tendència transversal, que ens trobem tant entre les enquestes a clients (p.ex.: enquestes NPS, d’experiència de clients o de satisfacció de clients), com entre els projectes d’avaluació de RRHH (p.ex.: enquestes de clima laboral, d’avaluació de competències de treballadors, de feedback 360º o de satisfacció interna). En aquest post volen explicar-vos quins són els motius que generen aquesta dinàmica de mercat i quins són els punts que cal tenir en compte per tal de poder definir l’estratègia temporal correcta en projectes d’enquestes periòdiques. Per què es fan enquestes més sovint? Hem observat que els motius que generen aquesta dinàmica són bàsicament els següents: 1. Maduresa en la gestió Cada cop les empreses són més conscients que els cal tenir informació rellevant per a comprendre millor la realitat que les envolta, amb l’objectiu de poder prendre decisions de gestió fonamentades en dades reals. Com a resultat, l’avaluació de clients o persones per mitjà d’enquestes cada cop és més important a dins de les empreses, i el que abans eren projectes esporàdics (anuals o bianuals), ara es converteixen en processos continus i periòdics. 2. Demanda i expectatives competitives creixents Acostumats a un entorn altament competitiu, dinàmic i digitalitzat, tant els clients com els treballadors esperen poder interactuar amb empreses que reaccionin ràpidament a les seves demandes i problemes. La inacció o la resposta tardana es perceben com a incompetència, i porten els clients i treballadors a pensar que altres empreses els oferiran més bones prestacions. 3. Avenços tecnològics Les enquestes electròniques fan més econòmica i senzilla la realització automatitzada d’enquestes, i el software d’analítica de dades permet obtenir resultats instantanis sense haver de dedicar moltes hores de recursos o de consultoria per tal d’interpretat els resultats. La tendència a fer enquestes més sovint apareix com la solució a aquestes dinàmiques. Ara bé, les preguntes que ens fan tots els nostres clients són: quin és el ritme adequat per capturar les dades? Cada quan cal repetir les enquestes? Freqüència ideal per a realitzar enquestes La periodicitat amb que cal realitzar les enquestes depèn, en últim terme, de la necessitat de tenir dades i de la capacitat que tinguem per obtenir-les. 1. La necessitat de tenir dades depèn, al seu torn, de la rapidesa amb que canviï allò que estem mesurant. Naturalment, tan sols ens cal mesurar allò que canvia. Dit d’una altra manera: és ineficient mesurar allò que sabem que es manté constant. Per tant, la freqüència amb la que necessitem repetir una enquesta dependrà de: a) Els canvis d’origen intern no controlats en allò que estem mesurant: Si la relació que mantenim amb els nostres clients o treballadors està exposada, com a causa de la seva naturalesa, a canvis constants en les condicions que volem monitoritzar, aleshores caldrà compassar les avaluacions al ritme d’aquests canvis. Per exemple, si volem avaluar bé l’índex NPS d’un servei que té una marcada estacionalitat anual, no podem limitar-nos a fer una avaluació un cop a l’any, sinó que caldrà fer avaluacions en diversos moments de l’any per tal de poder comprendre bé què passa en cadascuna de les “estacions”. Si no es fa d’aquesta manera, es poden prendre decisions basades en dades d’un moment concret, que segurament no seran representatives del que passa en d’altres estacions. b) Els canvis d’origen extern que provoquem en allò que mesurem: Independentment dels canvis interns, l’empresa provoca variacions en allò que mesura mitjançant les accions que porta a terme, que alteren la seves interaccions amb els clients i les característiques del servei i/o productes oferts. Aquesta capacitat de generar canvis depèn de la rapidesa amb què l’empresa pugui avaluar allò que mesurem, analitzar-ne els resultats, prendre decisions de millora, executar-les, i que aquestes puguin ser experimentades pels clients o treballadors. Fins que aquest últim punt no es produeix, no hi haurà cap canvi en la percepció dels clients o treballadors i per tant, no podem esperar que allò que mesurem canviï substancialment a causa d’aquestes accions. Per exemple, si una empresa triga 6 mesos en definir i executar els plans d’acció de millora relacionats amb el clima laboral, serà ineficient fer enquestes de clima laboral cada 3 mesos, perquè en aquest període de temps encara no haurà canviat res (sempre, és clar, que no hi hagi canvis interns que ho justifiquin). 2. El potencial i capacitat per a obtenir dades depèn de la velocitat amb la qual podem crear i rebre les respostes de les enquestes, que té dues components: a) El potencial o ritme màxim amb què podem fer preguntes als clients o treballadors. Encara que volguéssim i que tingués sentit, segurament no podríem fer una enquesta de satisfacció cada hora, perquè les persones que l’han de contestar s’enfadarien. Hi ha algunes estratègies per tal que ens poden ajudar a augmentar el ritme d’enquestació sense molestar, com ara fer enquestes molt curtes (d’una o dues preguntes) o bé no preguntar a tothom, sinó només a una mostra parcial de la població que pot anar rotant, de manera que una mateixa persona trigarà un temps a rebre una nova enquesta. En qualsevol cas, però, el ritme màxim sempre estarà limitat per la voluntat i disponibilitat que les persones tinguin per a contestar. b) La capacitat econòmica i tecnològica de l’empresa per a fer un nombre elevat d’enquestes. El cost d’un programa periòdic d’enquestes pot arribar a ser alt, sobretot en el cas d’enquestes no electròniques (p.ex.: telefòniques o presencials). La capacitat tecnològica per a disposar i integrar les dades necessàries per a fer l’enquesta també pot suposar un fre al ritme d’enquestació. Un cop definits aquests conceptes, haurem de buscar la freqüència d’enquestació que optimitzi els 4 factors dels quals depèn (canvis interns, canvis externs, potencial i capacitat). Conclusió La freqüència amb la qual es fan les enquestes no s’ha de triar a l’atzar, sinó que ha de ser el resultat d’una decisió meditada, en la qual cal tenir en compte com a mínim els següents aspectes: 1. La rapidesa amb la qual allò que s’avalua canvia de forma natural 2. La rapidesa amb la qual l’empresa vol i pot reaccionar als resultats obtinguts per tal de decidir i aplicar el pla d’acció que genera canvis en allò que s’avalua 3. El potencial per a contestar enquestes per part dels clients i/o treballadors 4. La capacitat econòmica i tecnològica de l’empresa de a fer un nombre elevat d’enquestes […]Llegir més from Estudis de mercat